ENTREVISTA A JORDI RODRÍGUEZ “RODRI”, JUGADOR DEL ASTRAL POOL MAÇANET

Adrià: Quants anys tens?

- 28 anys

Ivan: A quina edat vas començar a jugar?

- Als 5 anys

Adrià: Abans feies un altre esport o només hoquei?

- No, només he fet hoquei a nivell de dedicació diguéssim, però jugava a altres coses, com suposo que vosaltres també

Ivan: Tu vas voler fer hoquei, o algú t`ho va dir?

-No, vaig fer hoquei per què tenia un amic que en feia, bé tots els meus amics feien hoquei, però el pare d’aquest amic estava cansat de que estiguéssim a casa seva i un dia ens va portar a fer hoquei, ens va agradar i ens vem quedar

Adrià: Quan eres petit eres bo o eres patós?

- Era una mica patós per què sempre he sigut patós, el que passa es que sempre he sigut molt voluntariós, però bé segur que n’hi ha havia de més bons que jo.

Ivan: Has jugat en altres equips o només al Maçanet?

- Vaig començar amb el Maçanet, vaig anar al Mataró i vaig estar 3 anys, vaig tornar al Maçanet 3 anys més, vaig anar al Lleida un any i he tornat al Maçanet, o sigui he estat en tres equips diferents: el Maçanet, el Lleida i el Mataró.

Adrià: Com vas anar a parar a la selecció catalana?

- Dons vaig a anar a parar perquè a la selecció hi van els jugadors que el seleccionador decideix i aquest seleccionador, en aquest cas en Jordi Camps, em va portar

Ivan: Quin es l’equip més dur contra el que has jugat?

- A nivell de club el Barça i a nivell de selecció Portugal, Argentina i Itàlia

Adrià: En quina posició heu quedat aquest any?

- Dons anem vuitens i en sembla que quedarem vuitens perquè encara hem de jugar un partit contra el Barça i la cosa està coll amunt

Ivan: Com ho tenim contra el Barça?

- Ho tenim fumut, ja,ja, ja, ja, per què hem jugat dos partits i si hem perdem un altra ja estem eliminats, però bé han de venir a jugar casa i encara els podrem sorprendre

Adrià: Estàs casat? A la teva dona li agrada el hoquei? És important?

- I tant!!! Li agrada el hoquei per què no li queda més però ella no havia vist mai hoquei fins que em va conèixer, o sigui, que li ha acabat agradant. Podia no haver-li agradat però sí que li agrada, sí. I tant, i tant que és important per què sinó poder no em faria costat, però és important que li agradi perquè sinó no disfruta

Ivan: És difícil treballar i jugar a hoquei a l’hora?

- Es difícil però quan t’acostumes no, seria més difícil per al que s’hi ha dedicat sempre a jugar a hoquei i d’un dia per l’altre comença a treballar i a jugar a hoquei, és difícil per què suposa un esforç físic i més, però es pot compaginar.

Adrià: Bé ja no tenim més preguntes per fer-te, espero que t’hagi agradat!

- Si m’agradat molt

Adrià i Ivan: Adéu

- Adéu